El dia més llarg per PIXAR després d’esborrar per error Toy Story 2 i no disposar de còpia de seguretat

Un treballador va esborrar per error els fitxers de Toy Story 2 i l’empresa no disposava d’una còpia de seguretat.

A finals dels 90, Pixar estava immersa en un projecte molt ambiciós que podia catapultar la companyia d’animació quan encara no era propietat de Disney. Per aquesta nova pel·lícula, que també es faria íntegrament amb animació per ordinador, disposaven d’un pressupost que triplicava l’anterior Toy Story.

Dels 90 milions d’euros que la companyia va invertir-hi, de ben segur que s’hagués afegit de bon gust una partida extraordinària per a elaborar i gestionar les còpies de seguretat si haguessin sabut per endavant el que passaria aquella fatídica tarda d’hivern de 1998.

Fa més de vint anys, no existien les solucions avançades de còpies de seguretat de les que disposem actualment ni tampoc érem conscients del risc de no disposar d’un bon pla de contingència, especialment quan es treballa de forma col·laborativa en un mateix projecte, com en el cas de Toy Story 2, en el que 150 persones treballaven intensament sobre un servidor que allotjava els plans del film.

Cada pla contenia centenars de subarxius que eren creats i modificats contínuament per diferents creatius especialitats en diferents disciplines. Tots aquests treballadors tenien els mateixos drets d’accés a les dades, i tots ells podien fer-ho de manera simultània. De vegades, si hi havia excés de subarxius, es feia sevir el comandament /bin/rm -r -f * que servia per esborrar tots els arxius per sota d’un directori concret.

Aquell “històric” dia, algú va executar aquell comandament des del directori arrel, amb permisos d’administrador, per la qual cosa es van perdre pràcticament tots els fitxers del film.

Sense pla de contingència de còpia de seguretat. Sense res.

Un procés de còpies de seguretat s’executava automàticament diàriament sobre una unitat de cintes (streamer). La quantitat inèdita d’informació generada va fer que ràpidament s’arribés al màxim de capacitat que podia assumir la cinta, 4 GB. Arribats a aquest punt, el sistema va deixar de fer còpies. Com que no hi havia un pla de contingència de backup que preveiés simulacres de restauració de dades ningú se’n va adonar. No hi havia dades, no hi havia còpies, no hi havia res. La feina de 10 mesos de 150 persones havia desaparegut.

El miracle de la maternitat i un cop de sort per a un projecte de 100 milions de dòlars

En ple estat de xoc i després de diversos intents sense èxit de recuperar les dades perdudes, algú va pensar en Galyn Susman, supervisora de direcció tècnica de la pel·lícula, que havia demanat treballar des de casa per poder atendre el nadó que acabava de néixer.

Susman treballava de forma remota amb un potent ordinador que l’empresa li havia subministrat i configurat i, sortosament, rebia periòdicament els fitxers del projecte amb les últimes actualitzacions. De seguida el personal de Pixar es va fer càrrec de l’ordinador i dels diferents discs durs per esbrinar si es podria recuperar alguna cosa de la pel·lícula. Quan els tècnics van poder accedir a la informació de l’ordinador de la Galyn van sospirar, ja que el disc dur contenia els arxius actualitzats fins dues setmanes abans, per la qual cosa “només” havien perdut el treball de quinze dies.

Pixar en va prendre bona nota, però l’empresa no va acomiadar ningú. Potser hi havia massa responsables. El principal problema va ser que no es va dissenyar un bon pla de contingència que definís tots els possibles escenaris de desastre i el protocol a seguir en cada cas.

Actualment, existeixen diferents solucions de còpia de seguretat assequibles que s’adapten a la realitat de tota empresa independentment del seu volum o complexitat. Val molt la pena invertir a desplegar un sistema complet de còpies de seguretat, i si no, que li preguntin a Pixar.

Gràcies a la consultoria informàtica els nostres tècnics poden detectar quins són els punts més vulnerables i definir quin és el millor sistema de seguretat a implementar o revisar els processos en cas que ja estiguin establerts i fer simulacres de restauració. Tot això sempre amb l’objectiu que l’empresa disposi de la informació actualitzada, segura i disponible.